Starlight 'Killjoy' Coquelicot

Entre desig i frustració

Ursula Graber es fa preguntes sobre el feminisme, l’emancipació del plaer i els models a seguir. Inspirada en teories feministes crítiques i dansa burlesca, crea una representació divertida i personal que convida a meravellar-se i a reflexionar.

Gaile

“Totes les feministes són «Killjoys»?”

2-4 d’April 2020 - cancel·lat!
4-6 de septembre 2020, Kristallwerk Graz (AT)


Ressenyes de premsa

"És impressionant allò que Graber evoca i / o fa esclatar a l'escenari amb una feminitat sensual ꟷla majoria del temps encobertaꟷ, sensible, emocional, potent, segura de si mateixa. És divertit, es posa sota la pell i també fa mal. En qualsevol cas, té algun efecte la seva acció "evident" i, per tant, creïble. La diversitat que s’hi tracta o fins i tot s’hi associa és un èxit notable a l'hora de reduir els recursos utilitzats; convincent en la senzillesa, que es basa en la capacitat artística creativa." Eveline Koberg, crítica de dansa per www.tanz.at
-->Crítica completa (en alemany)


“Polaritzacions: un interior i un exterior. Moviment i silenci. Activitat i passivitat. Poder i empoderament. Disciplina i rauxa. Hi ha molt joc i també dolor. Una persona que ho ha de ser tot i ho ha d’afrontar tot, sola. Però també flirteja amb el dolor i en gaudeix. Es trastorna i es transforma. Es reclou i s’allibera. Es precipita en un vertigen i ha de fingir qui és. Una fulminant reina de les mestresses de casa. Botonat i boja. El control corporal d’Ursula Graber és fantàstic. Un increïble control corporal. Molt forta i molt valenta”. Karin Scaria-Braunstein, sociòloga de l’universitat de Graz (AT)
–>Reflexió completa aquí (en alemany)

Starlight Killjoy – Entre DESIG i FRUSTRACIÓ

Sobre la performance:

El personatge KILLJOY és una invenció de la teòrica feminista Sara Ahmed i aborda obertament la desigualtat en situacions masclistes i racistes. Starlight Coquelicot és una ballarina burlesca. Celebra el seu cos femení, la sensualitat, el desig i la bellesa. Starlight “Killjoy” Coquelicot, l’alter ego d’Ursula Graber a l’escenari, té tots dos trets. Uneix el feminisme intel·lectual amb la celebració de la sensualitat i la corporeïtat.
Com pot Starlight “Killjoy” Coquelicot estroncar la diversió i, alhora, divertir-se per mitjà del burlesc? Aquesta àrea de tensió és el centre del projecte i permet a l’artista explorar noves possibilitats de ser dona i experimentar amb tècniques de coreografia.
Una font d’inspiració important va ser el llibre “Vulva: la revelació del sexe invisible” de la científica i periodista cultural alemanya Mithu M. Sanyal, que tracta d’històries i la mitologia cultural i religiosa fascinant sobre la vulva. Hi ha, per exemple, també l’anomenada Baubo, una deessa anatoliana que, a diferència dels déus olímpics, és capaç de treure Demeter de la seva depressió mostrant la seva vulva i així salvar la gent de la fam a causa de l’escassetat d’aliments.

I després va venir el Coronavirus: a casa sola amb ella mateixa i amb un mirall, la sala privada d’Ursula es va convertir en un laboratori i un parc infantil, que ara es trasllada a l’escenari. L’escenari com a “taula de maquillatge”, on, inspirats en el feminisme i la dansa burlesca, es duen a terme experiments amb canvis externs i jugant amb trets de caràcter, i el públic com a substitut del mirall. Al mateix temps, l’artista també fa de mirall per als espectadors: tothom és convidat a reconèixer-se en ella.

El focus se centra en el coratge (i també el desig) d’afrontar els temes de sensualitat i sexualitat com a ballarina. Al seu “laboratori”, l’artista explora com se sent sobre el desig físic, la vulnerabilitat i la intimitat, que són components essencials de la vida. El missatge clau d’aquesta actuació: “Una dona pot fer i ser el que vulgui!” Ser bella i sensual (però abans de res per a tu mateixa i sense convertir-te en objecte), ser forta, ser lletja, lluitar: en aquest sentit la figura es transforma diverses vegades durant l’espectacle. Es tracta de la relació amb el propi cos i gènere i de no seguir les regles.


Credits
Concepte, performance, coreografia: Ursula Graber
Dramatúrgia: Koko la Douce (Berlin)
Consells artístics: Lise Lendais (FR/Wien)
Vestuari: Ana Vivero (Barcelona)
Tecnologia de la llum i el so: Tom Bergner
Suport del públic: Laura Halb, Eva Ploder, Helgrit Hofmeister
Organització i relacions públiques: Ursula Graber, Laura Halb
Residència: raw matters (Wien)
Fotos: Edi Haberl, Clemens Nestroy
Tráiler i pel·lícula: Fabian Czernovsky


Amb el suport de:

Més Performances

Aquesta és una de moltes performances, que pots trobar aquí